Els estibadors jubilats del Port de València encara recorden en les seues reunions en la Llar del Jubilat, les duríssimes condicions de treball que van marcar l’estiba portuària durant els anys 60 i 70, i fins i tot abans, quan exercien la seua labor sota l’Organització de Treballs Portuaris (OTP).
Els inicis: treball manual, esforç i presència obligada
L’OTP, organisme autònom dependent del Ministeri de Treball, tenia com a missió garantir, en la mesura que siga possible, l’estabilitat laboral dels estibadors, organitzant i distribuint les demandes de mà d’obra de les empreses estibadores.
En aquella època, l’estiba era un ofici purament manual. Els vaixells arribaven sense regularitat, carregats amb mercaderies molt diverses que havien de manipular-se amb mitjans rudimentaris. La força física i el sacrifici constant definien el dia a dia de l’estibador.
El pagament es feia per jornada treballada i directament per les empreses estibadores, mentres que l’OTP gestionava únicament les meritacions diferides. La contractació era presencial i es realitzava tres vegades al dia: al matí, al migdia i a la vesprada.
En este context, una ferramenta es va convertir en símbol de la professió: el ganxo de l’estibador. Amb ell es movien sacs, caixes i fardells, i encara que el seu ús va desaparéixer fa dècades, continua sent un emblema identitari de l’ofici.
L’arribada del contenidor: l’inici d’una nova era
Els primers contenidors van arribar al Port de València en 1966, però la seua manipulació era complicada i poc eficient. Tot va canviar en 1972, quan Perfecto Palacios va instal·lar la primera grua per a contenidors, durant anys l’única en funcionament.
Amb l’expansió del contenidor i l’arribada dels vaixells portacontenidors, el Port va iniciar una profunda transformació marcada per la mecanització i per la introducció de nous equips que van reduir la duresa i perillositat del treball.
Evolució de la gestió: de l’OTP al CPE
La modernització dels processos va vindre acompanyada de canvis organitzatius. En 1986 es van regular les Societats Estatals d’Estiba i Desestiba, que reemplaçaven a l’OTP i traslladaven la gestió del cens d’estibadors a entitats on participaven les pròpies empreses concessionàries.
A València, la Societat Estatal d’Estiba i Desestiba es va constituir el 24 de novembre de 1987.
I el 14 de febrer de 2008, la Societat Estatal d’Estiba i Desestiba es va transformar en Agrupació Portuària d’Interés Econòmic (APIE), una figura dissenyada per a modernitzar la gestió i fer-la més flexible i eficient.
Més avant, el 21 de febrer de 2011, l’APIE es va convertir en la Societat Anònima de Gestió d’Estibadors Portuaris (SAGEP), deslligant per complet a l’Autoritat Portuària de València de la posada a disposició de les empreses als estibadors.
Finalment, el 17 de maig de 2018, la SAGEP va evolucionar cap al model actual: el Centro Portuario de Empleo de Valencia, S.A. (CPE), regit per la Llei d’Empreses de Treball Temporal, la missió del qual és posar a la disposició de les empreses estibadores –siguen o no accionistes– treballadors portuaris contractats directament per l’entitat.
L’estiba respon davant un Port que creix, es modernitza i canvia el seu ADN
Al llarg d’estes dècades, els estibadors del Port de València i l’entitat que gestiona la seua activitat han sigut testimonis privilegiats d’una autèntica revolució tecnològica.
La consolidació de grans grups mundials del transport marítim com a socis i clients, la millora contínua de les condicions de treball, l’increment de la seguretat i la reducció de l’esforç físic han transformat profundament l’ofici.
La digitalització ha permés avanços impensables fa uns anys: sistemes de comunicació avançats, gestió digital de servicis i la desaparició de la contractació presencial diària.
També la conciliació laboral i personal, juntament amb la creixent incorporació de la dona al sector, han marcat un canvi de mentalitat decisiu en l’última dècada.
Hui, el CPE i els seus més de 1.500 treballadors portuaris representen un exemple ferm d’adaptació. La seua estratègia mira cap a la formació contínua, la seguretat i salut laboral, i l’optimització de tots els processos mitjançant tecnologies d’avantguarda.
L’objectiu immediat és la implantació de sistemes predictius basats en intel·ligència artificial, que permeten millorar tant les condicions laborals com la qualitat del servici oferit als clients.
Una identitat que perdura
Este recorregut, que va del ganxo de l’estibador a la IA, demostra que, malgrat tants canvis, el sector no ha perdut la seua essència ni el sentiment de pertinença que ha acompanyat sempre als treballadors portuaris del Port de València.
El creixement del port no s’explica sense ells, sense la seua capacitat per a adaptar-se i respondre a cada etapa històrica.
I mentres el futur avança amb nous desafiaments, els jubilats continuaran reunint-se en la seua Llar del Jubilat, recordant amb orgull el paper decisiu que han exercit en esta història compartida.
José Francisco Pardo Mateu
Subdirector y responsable de Servicios Jurídicos y Relaciones Laborales del CPEV
